Segons la mitologia, explica que el déu Júpiter es va enamorar de Cynara una noia rossa (ros cendra) maquíssima, que li va rebutjar i per fastiguejar-la va decidir transformar-la en Cynara Scolymus: en carxofa.
Consta que els romans i els grecs ja la consumien, però és gràcies a Catalina de Mediccis, a qui li encantaven, que durant l’Edat Mitjana i la va introduir en la cort d’italiana. Malgrat la creença, que la carxofa era afrodisíaca i no era bé consumir-la, ella va seguir fent-ho i va fer que els metges ho acceptessin. En aquesta època era caríssima i la hi considerava menjar de rics.
A Amèrica la carxofa va ser introduïda pels francesos a Louisiana i pels espanyols a Califòrnia. També es va estendre a Xile i en la Pampa Argentina.
Les carxofes pertanyen a la família de les Asteráceas o Compostes i al gènere de les Cynaras. Necessiten un clima càlid i és una planta de temporada (bianual i trianual). Pot arribar a mesurar d’1-1’5 mts. d’altura. Creix en terrenys: calcaris, rics , neutres, en profunditat i càlids.
